De vegades desitjo que arribi la tèrbola nit,
perquè els meus parpelles cansats reposin,
i la meva ment vagi cap a un altre món.
Una dimensió inexplorada,
poc recordada al dia següent.

M'agrada saber que els desitjos
del meu inconscient es manifesten
i de vegades són tan reals
que desitjaria romandre
en un estat de coma profund,
només per sonar-te ...

Recordo molt poques coses,
però amb només recordar el teu presència tinc prou.
Ja no són somnis de plor etern,
de vegades somni que estàs a prop
mentre continuo amb la meva vida.
Altres vegades em son mare i la teva àvia,
és còmic, encara que sembla tan real
que de vegades voldria viure aquests somnis
com la meva realitat.

Però ens van tocar dimensions bifurcades,
matemàticament perpendiculars.
Es van unir en un punt
i van continuar la seva trajectòria
cada vegada més lluny de l'altra
per no tornar a unir-se mai,
en aquest món inert i volàtil.

La meva esperança és creure en les ànimes,
encara que no sabré que ets tu,
tornarem a unir-nos.
No et trucaré pel teu nom,
ni et diré mare,
però tots dos sabrem que vam ser una
alguna vegada ...

Gràcies en Guillem