La lluna i les estrelles estan enfadats perquè ja no poden veure la brillantor dels meus ulls. Perquè ja no em s'observen caminar darrere dels núvols.
Saben que sóc feliç, perquè l'hi ha explicat el vent que es cola entre els cabells, però no em poden veure.
Em diuen i jo només responc que estic en braços del meu estimat, que estic pres d'un encanteri de amor que no em deixa veure més enllà del dolçor de les seves paraules.
Si ets feliç-em diuen-veuen i ens ho expliques. També volem saber com batega el cor d'una enamorat, com miren embadalits els seus ulls a la persona estimada, quan difícil és el comiat i quan preciosa és la benvinguda.


Em pregunten que se sent en estimar i ser estimat, en donar i rebre tant d'amor. I els dic que no es pot explicar, que és com una màgia sense pocions, com un huracà que t'arrossega, però sense vent, com una pluja torrencial que no mulla.
Com descriure les paraules que et dicta el cor?
Aconseguir que el nostre cap entengui que, no per pensar més en ell, el retrobament es produirà abans. Que per molt que li cridis al cel que el vols a prop, això no aconseguirà que la distància que us separa s'escurci.

Els vols explicar que l'amor són sentiments contradictoris, que es barallen constantment en el teu interior.

Vols estimar i ser estimat, però alhora no ho vols viure, perquè saps que pateixes. Que la distància és molt dolenta, que només ànsies poder dormir tota la nit abraçat a ell, sentir el pes del seu cos, notar que el seu cor i el teu bateguen a l'uníson, i que ja no tenim una ànima cada un, sinó que és una de sola que quan ens separem es parteix en dos.
Les estrelles i la lluna, segueixen sense entendre res. No és possible que se senti tot això-et recriminen-no és terrenal, el que tu descrius no pot ser veritat.

Ni jo mateixa entenc que em passa, no veig més enllà dels seus ulls, no sento més enllà dels seus sentiments.
et dic la frase de García Márquez: ho vull no per qui és ell, sinó per qui sóc jo quan estic amb ell. I només espero que ho entenguis.
Però no vull intentar-ho més, no es pot descriure el que sento amb paraules.
Només sé que t'estimo , no necessito saber res més.

Jo, el teu lucas

Et vull el meu nen.

Gràcies a lucas per haver enviat aquest relat gai