Hola,
bo de debò que els explicaré la meva història de amor entre el meu xicot i jo.

Ell era una persona normal, noi que vivia prop de casa meva però la veritat és que tots dos mai com que res a veure. Ell després va començar a arribar perquè suposadament ell agradava d'una amiga. No tenia gelosia perquè no sentia res d'ell, és més, jo era el que els ajudava a ells, és a dir, a la meva amiga ia ell a que sortissin li tirava ànims perquè sortissin i ell es veia com a interessat però a la meva amiga no li agradava.

Jo em vaig arribar a convertir en una amiga d'ell, però una amiga de veritat bo en fi el d'ell i la meva amiga va acabar, mai van ser res i tot va seguir normal.

Ell em molestava; em deia sent tu m'agrades i després em deia que era mentida. Però no em feia mal ni res perquè de debò no sentia res fins que un dia el seu cosí em va preguntar que si a mi m'agradava ell.

Llavors jo li vaig dir si però uts creuran que jo no sabia perquè. Per fi jo com que em començava agradant ell.

Li vaig preguntar si era veritat tot això i ell em va dir que sí i que ell no em deia res perquè ja no volia que es danyés l'amistat que teníem.

Vam durar una setmana així com que quadrant les coses però no vaig esperar més temps perquè jo a ell ja el coneixia alguna cosa com per portar una relació.

Al principi va ser una cosa normal, a poc a poc es veia l'interès en nosaltres, al principi va ser complicat perquè el meu ex era amic d'ell llavors jo vaig tenir petites converses amb el meu ex i li va fer ràbia.

Avui dia complim un any de relació de debò que cap dels dos creiem això ja que tots dos al principi preníem això com una broma però ara sabem que és una cosa seriosa i que volem seguir amb això i tant de bo que puguem arribar ben bé lluny.

És més, m'agradaria que ell fos el meu marit. Però estic trist perquè ell està a Sta Marta treballant perquè es va comprometre ja que necessitava la plata. Per això no ho podré veure avui que complim un any tinc ràbia però he de comprendre-ja que ell necessitava aquest treball i em va dir que no anava a demorar molt, només aquest cap de setmana.

Bé en fi en un nuvi boig al qual estimo molt. Només esperar per donar-li un regalet que li tinc per aquí.

Em vaig alegrar molt perquè em deixo un missatge ben bonic al Facebook :)

De debò que l'estimo i amb el vull tenir tot.

Gràcies a Anònim per aquesta Història d'Amor