Una altra vegada escrivint, encara que avui és una tarda massa rara, puc dir que no et vull, però et vull més del que tu t'imagines. Fa una setmana et vaig voler, et vaig pensar, t'estranyi, em s'angoixi en saber que no et trobaves a prop meu, però no estaves, estaves tan lluny i ... eres d'un altre, si, d'un altre, ara aquestes més lluny del que puguis sentir, és una mort lenta, freda i silenciosa que envolta els nostres cors No em atormentare en saber que em vas deixar, ni vaig fondre en llàgrimes, jo sé comprendre aquesta realitat que res d'estrany té, potser la raresa rau en saber que tu ho vas fer , francament no m'ho esperava de tu, però ja vegada,

crec que no ets diferents de les altres. Està acabant com tu sense saber el vas construir. I El teu cor no sentirà el drama d'haver-nos separat, perquè el teu estaràs tan feliç, em oblidaràs com s'oblida d'una peça estimada, fins crec que ja m'has oblidat, però, sabràs també que en temps venidors et recordaran de mi uns minuts i anhelades ser estimada de la mateixa manera que jo t'estimi, i estranyes meus petons, i els meus abraçades, i estranyes també aquesta nit confosa, sense estrelles però amb amor i recordaràs la teva promesa, les teves paraules, la teva mirada i una pena et envairà al saber que no l'has cumplido.Tu no tindràs hores tan tristes com les meves, perquè potser no em vas estimar profundament com jo a tu, i les hores es van acabant, es fan llunyanes nostres somnis, aquest somriure en tu està més lluny encara, ara ens mirem des de dues ribes oposades, i no aixeques la teva mirada ni em dius adéu amor meu, només aquestes tan a prop de perdre't, de perdre, de perdre'ns mútuament. Aquí acabés, deixessin de dansar les nostres estrelles, deixessin de volar les nostres aus, s'assequés aquest toll d'aigua nostre, morirà aquesta planta de flor, tot expirés, i tu no estaràs tan trist perquè potser no em vas estimar com jo a tu.

Carta d'amor enviada per Jhonnatan Mejía