Vull que sàpigues que t'estimo massa, voldria recuperar el temps que hem perdut, però crec que és massa tard. El teu cada dia estàs més fred, la veritat, crec que no poses molt interès de la teva part. Jo t'estimo com a ningú havia estimat, però crec que tu abuses del meu afecte, sempre poses pretextos per ocultar el que realment t'incomoda i em dol molt que no puguis estimar-me de la mateixa manera com jo ho faig. Finalment, m'estic adonant que no t'importa el que jo sento, ja em vaig convèncer que no m'estimes, ja no fingeixis alguna cosa que no sents. T'agraeixo que intentis estimar però això simplement es dóna, no vull que et sentis forçat a estar al meu costat, perquè sincerament així no vull seguir. Estic preparada per a qualsevol cosa que pugui passar, ja m'he cansat de tractar que això sigui diferent i no puc, no puc perquè tu no vols canviar ...

Et vaig donar el més important de mi, com pot ser que et estiguis oblidant, jo tenia molt per donar però tu amb el teu maleït orgull ho vas tot a perdre.

Potser no pots entendre, però crec que penses que no va ser suficient tot el que et vaig donar, en el teu maleït món només importes tu, no és fàcil trobar una gran persona com ho vaig ser i em destrossa que tu no pensis així, però saps fins aquí vaig arribar. Estic limitada i ja no et buscaré més si encara vols estar amb mi que sigui perquè realment m'estimes, si no ni et molestis a tornar ...

Gràcies a Rocío per la seva carta de desamor